La detenció de Lluís Companys, setanta anys després

L’associació Memòria i Història de Manresa en col·laboració amb l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam ha localitzat una sèrie de textos inèdits vinculats a l’arrest de l’expresident de la Generalitat.

La matinada del 15 d’octubre de 1940 va ser afusellat Lluís Companys. Coincidint amb la commemoració del setantè  aniversari de la seva mort, acaba de fer-se públic un manuscrit de Carme Ballester, segona esposa de l’il·lustre polític català, on es relata la detenció a terres franceses del seu marit. El text redactat l’any 1969 a la ciutat de París, ha estat localitzat gràcies a la tasca unilateral que han dut a terme l’associació Memòria i Història de Manresa i l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam.  Aquesta troballa ens aporta, des d’un punt de vista personal i pròxim, nous detalls que ajuden a esclarir una de les realitats més escabroses i, malauradament, habituals durant els primers anys de la dictadura franquista: la pena de mort.

L’arrest

Davant la imminent derrota del bàndol Republicà, l’any 1939 Lluís Companys va marxar a l’exili en direcció a França. L’home que aleshores presidia la Generalitat de Catalunya,  es va refugiar al país gal deixant enrere la seva terra que,  poc abans de la seva partida, havia quedat sota el domini de les tropes nacionals. No obstant, en el context de l’ocupació nazi del territori francès, Companys va ser arrestat per la Gestapo en una operació policial comandada pel policia franquista Pedro Urraca Rendueles.  En un clima d’hostilitat i tensió,  tal i com explica Carme Ballester en el seu manuscrit, les tropes alemanyes es van presentar a casa de l’expresident: “Dos homes vestits de civil i quatre més amb  l’uniforme de l’exèrcit que tan sols parlaven l’alemany,  van entrar a la casa amb les metralletes a la mà.  Els individus, apuntant al meu marit i a mi mateixa, ens van fer un registre personal”.  El relat vívid i corprenedor del registre que fa Ballester evidencia els pocs miraments de les tropes germàniques: “Després de constatar que al damunt no hi portàvem res, van registrar la casa deixant-ho tot desordenat; per fi van trobar dins un calaix el nostre capital, que constava d’uns 70.000 francs. Contents per la troballa, es van posar els diners a la butxaca. També es van emportar tots els documents que varen trobar, tant les nostres cartes d’identitat i els passaports diplomàtics com els papers entre els que hi havia títols com el d’advocat i d’altres, que el meu marit volia conservar. Amb tot això, els soldats seguien apuntant el meu marit assegut a una cadira i jo havia de conduir els dos homes vestits de civil per tal d’indicar-los on estaven les coses amb un revòlver recolzat a la meva esquena.”  

El judici i la mort

Dues setmanes després de la detenció efectuada al domicili situat a La Baule-les Pins on residia la parella, Companys va ser condemnat a mort en un judici sense garanties després del seu trasllat a Espanya. La seva dona que es trobava en aquells moments a centenars de quilòmetres del seu marit, va viure la notícia d’aquesta manera: “ El 16 d’octubre, jo estava a La Baule-les-Pins escoltant la ràdio a l’espera de rebre alguna notícia, tal i com feia cada matí. En les primeres informacions del matí vaig assabentar-me que el meu marit havia estat afusellat. Uns veïns que també ho van sentir, van acudir apressuradament a casa. Jo havia caigut a terra sense coneixement!”. Com va passar amb tants altres crims que es van dur a terme durant la dictadura franquista, el règim va intentar amagar la notícia a la premsa estrangera. De la mateixa manera i a pesar d’haver passat molt de temps, cap govern va acudir als familiars per donar cap tipus de notificació de la mort tal i com explica Ballester: “Repeteixo que ningú d’Espanya ni tampoc de França va justificar-me la seva defunció, però sí que sé que ho van portar tots els diaris de França. Segons van dir-me més tard, va ser un fet dut a terme expressament per a mi”.

La memòria històrica

Testimonis com els de la Carme Ballester són de vital importància per reconstruir la memòria històrica del nostre país. A pesar que durant la dictadura es van destruir molts documents de gran valor històric, llibres com Homenatge a Catalunya de George Orwell ens ofereixen un viu retrat del que va ser la Guerra Civil al nostre país. Tanmateix, la tasca de nombrosos historiadors i experts ha ajudat a aglutinar un corpus literari prou ampli per obtenir una visió global i completa dels esdeveniments que van sacsejar el nostre país a partir de la caiguda de la II República fins la instauració de la democràcia.